Els primers minuts del bebè fora de l’úter són crucials i tot el que succeeix en aquest moment serveix per a afavorir l’adaptació instintiva del nounat al seu nou entorn. Amb la primera respiració, el bebè deixa de rebre l’oxigen a través de la placenta. Per primera vegada, l’aire inunda els seus pulmons que, fins al moment, estaven plens de líquid amniòtic.
El bebè neix mullat i el primer que faran els professionals en la majoria dels hospitals és posar-lo damunt de vosaltres, les mares. Immediatament després, es valorarà el seu estat per mitjà de la prova d’Apgar. Aquest test és un examen ràpid que es realitza al primer i cinquè minut després del naixement del bebè per a avaluar la seva freqüència cardíaca, la seva respiració, el to muscular, els primers reflexos i el seu color de pell. La millor puntuació serà de 10, encara que es considera normal entre 7 i 10. El resultat en el minut 1 determina com va tolerar el bebè el procés de naixement. El del minut 5 indica com està evolucionant el bebè fora del ventre matern.
El bebè durant les primeres hores
Durant els seus primers minuts damunt de vosaltres, els professionals sanitaris li col·locaran una pomada en els ulls (per a prevenir causes greus de conjuntivitis i se li administrarà vitamina K intramuscular o oral (per a evitar alteracions de coagulació). Sempre que no es contempli el contrari en el Pla de part que s’hagi elaborat. Després, es pesarà i mesurarà al bebè, se li prendrà la petjada del peu i se li col·locarà un braçalet amb les seves dades identificatives.
Almenys durant la primera hora posterior al naixement, la majoria de bebès es troben en un estat d’alerta tranquil·la, durant el qual semblen tractar d’explorar el seu entorn i establir relacions. Res més néixer, els bebès fan olor i reaccionen als sons. La seva visió és restrictiva, perceben canvis en la intensitat de la llum i veuen siluetes borroses. El que millor enfoquen és el que està situat a uns 25 centímetres, i aquesta és la distància a la qual està la vostra cara quan teniu al bebè damunt si esteu tombades o si el teniu en braços.
En aquest moment, és habitual que experimenteu una forta reacció afectiva, sobretot la mare, però no és estrany ni alarmant que algunes de vosaltres no sentiu una emoció tan viva com esperàveu. Cada dona experimenta el moment de manera diferent.
El primer contacte amb la mare
Aquest contacte precoç, i idealment tan durador com sigui possible, és especialment important quan desitgeu criar al bebè amb lactància materna. Els factors emocionals i el contacte físic són poderosos estímuls per a desencadenar la producció de llet, inclosos els casos de part per cesària. Si a més el bebè aprofita aquesta estona per a fer una primera presa (els bebès neixen sabent buscar el pit i mamar), estimularà un agarri més efectiu. De manera que, si no ha pogut ser en la mateixa sala de parts, res més arribar a l’habitació convé posar al nounat al pit. La presa inicial és, a més, positiva per a vosaltres, perquè provoca contraccions en l’úter que ajuden a frenar el sagnat vaginal.
Els primers minuts d’un bebè nascut per cesària
Tot això és igualment factible després d’un part per cesària. A vegades cal que els i les professionals ajudin el bebè a buidar el líquid pulmonar i les mucositats, i és possible que aquests passin un temps en observació. Així i tot, res d’això sol impedir un contacte pell amb pell amb vosaltres, les mares, a la sala de parts, ni que li pugueu donar mamar en la primera o segona hora de vida. És convenient saber que no tots els hospitals de la xarxa pública admeten en els seus protocols les cesàries respectuoses i que en casos el pell amb pell es fan amb el pare i no la mare, per la qual cosa caldrà informar-se prèviament.
