Els avis són una figura extraordinàriament important per al desenvolupament emocional del vostre bebè. Habitualment tenen més temps i paciència que vosaltres com a progenitors, i solen estar més atents de gaudir dels seus nets que d’educar-los, encara que també fan el segon.
El vostre petit pot trobar en ells uns còmplices incondicionals, i rebre una forma especial de tendresa que recordaran tota la vida. Poder comptar amb ells és, per tant, una sort per a vosaltres i per al vostre bebè.
Quin paper han d’assumir: consells i suggeriments
Encara que l’arribada d’un net sol generar gran entusiasme, no tots els futurs avis es mostren tan il·lusionats o ben disposats davant l’arribada d’un nou membre a la família. En alguns casos els avis reflecteixen el temor a assumir noves responsabilitats que no els competeixen o per a les quals ja no es creuen preparats. Per descomptat, mai els podeu exigir més ajuda de la que vulguin o puguin oferir, però quan el seu recel neix de la sensació d’estar antiquats, convé que els recordeu que el sentit comú i l’experiència adquirida continuen sent els principals recursos amb què compten per a criar als seus nets. En tot cas, i si realment ho desitgen, poden actualitzar-se compartint les vostres lectures i interessos en temes de criança.
En el pol oposat a aquests avis tan prudents, podem trobar a avis i àvies amb personalitats més dominants i atrevides, que creuen que l’experiència ho és tot i desitgen imposar el seu criteri, gairebé sempre des de la bona voluntat d’ajudar. Davant aquesta mena d’avis, vosaltres com a pares i mares primerizos podeu fer-vos aliats de la paciència mentre escolteu amb calma les seves opinions, encara que heu de fer finalment el que considereu oportú. Segurament molts dels seus consells seran encertats, la seva ajuda valuosa i el seu afecte molt beneficiós, però és important tenir present que els avis no han d’ocupar el vostre paper com a mares i pares.
Relació entre pares i fills, fills i nets: les seves diferències
És important saber que és diferent la relació pares-fills, fills-nets, si aquests són part del dia a dia del vostre bebè (i per tant passen a formar part de les figures de referència que tindrà el vostre fill), o si solament són presents en moments puntuals i d’oci.
Que el vostre bebè pugui estar amb els seus avis i no en una guarderia o amb una persona externa és un privilegi, encara que a vegades les relacions puguin veure”s afectades per les rutines del dia a dia. El consell és que pacteu prèviament quins són els límits i maneres de portar la criança, amb sentit comú i amb respecte, però tenint en compte les seves pròpies creences i saviesa com a avis. El diàleg i la comunicació són eines molt valuoses per a dissoldre els possibles malestars que afecten a totes les relacions.
Heu de valorar que el vostre bebè aprendrà a ser fill en funció de com sou vosaltres alhora fills dels vostres pares també. Aprendran l’amor en funció de com vosaltres estimeu (també el que no us agrada), i aprendran a respectar en funció de com vosaltres, amb les vostres actituds, li ho ensenyeu. Per tant, garantir una relació estable amb els avis, tan fonamentals en el procés de criança, és summament important. En definitiva, és més rellevant ser conscients de la mirada i actitud que teniu vosaltres amb els vostres pares, que el que ells facin o deixin de fer.
