Les primeres hores i dies de vida del nounat són claus per a avaluar el seu estat general. És per això que durant els seus primers dies de vida i durant la vostra estada a l’hospital li faran al vostre fill o filla diversos procediments rutinaris, les seves primeres revisions mèdiques, per a prevenir algunes complicacions en el seu desenvolupament.
Profilaxi ocular
A tots els nounats se”ls posen unes gotes o una pomada antibiòtica en els ulls per a protegir-los contra la conjuntivitis que podrien sofrir si vosaltres, les mares, tinguéssiu una infecció gonorreica sense diagnosticar.
Els col·liris o pomades que actualment s’empren a penes irriten els ulls del bebè. No obstant això, poden enterbolir la seva ja escassa visió, per la qual cosa en algunes maternitats esperen que hagi tingut el primer contacte amb vosaltres per a posar-los.
Prevenció de la malaltia hemorràgica del nounat
Els nounats tenen uns nivells relativament baixos de vitamina K, que és un factor fonamental perquè la sang coaguli adequadament i la manca de la qual podria arribar a originar greus hemorràgies.
Per a evitar-ho, se”ls administra una injecció de vitamina K en la part superior de la cuixa. Encara que s’ha valorat la possibilitat de donar-la-hi per via oral, encara sembla més recomanable continuar injectant-la. En el pla de part, s’ha d’indicar si s’accedeix o no a subministrar aquesta injecció. La vitamina K oral precisa una pauta llarga de tractament i no resulta tan efectiva per a evitar la malaltia hemorràgica del nounat.
Garbellat neonatal
En el període neonatal, aquest terme genèric es refereix normalment a l’anàlisi de sang que s’ha d’efectuar en tots els nounats per a descartar diferents malalties metabòliques com l’hipotiroïdisme i la fenilcetonúria o la fibrosi quística.
Cada comunitat autònoma té el seu propi programa de garbellat neonatal, incloent entorn de 20 malalties. Popularment se la coneix com a prova del taló perquè generalment s’extreu la sang d’aquesta zona. Té com a objectiu detectar precoçment algunes malalties o trastorns que tenen tractament i que, sense ell, poden causar greus problemes físics, mentals o del desenvolupament.
Per a fer l’anàlisi, n”hi ha prou amb unes gotes de sang, que normalment s’obtenen a partir del segon dia de vida punxant amb una llanceta en el taló del nen o la nena.
En els pocs casos en què aquest és positiu, l’hospital es posarà en contacte amb vosaltres per a informar-vos i programar una segona anàlisi de confirmació, corroborar la sospita, ampliar l’estudi i iniciar el tractament immediatament.
Detecció de sordesa
La detecció precoç de la sordesa permet iniciar un tractament i estimulació a edats primerenques, de manera que el desenvolupament del llenguatge i de la comunicació es vegin menys afectats.
Les dues tècniques disponibles són inofensives i indolores, i es practiquen mentre el bebè dorm. En la prova de les otoemisiones acústiques (OEA), basta introduir una sonda en l’oïda i mesurar els sorolls generats per les cèl·lules de l’oïda interna davant els estímuls sonors. Té l’inconvenient que, en un petit percentatge de casos, ofereix un resultat normal en nens que no senten bé. En l’altra tècnica, es determinen els potencials evocats auditius (PEA). Es col·loca al bebè uns auriculars en les oïdes i uns petits elèctrodes en el front i el lòbul de l’orella per a comprovar la resposta neuroeléctrica del sistema auditiu. Aquesta tècnica té l’inconvenient contrari, és a dir, que resulta anormal en alguns bebès que senten bé, de manera que l’ideal sería practicar tots dos mètodes.
Si aquests exàmens indiquen que el bebè pateix hipoacúsia o sordesa, el diagnòstic ha de confirmar-se. És molt important que el tractament s’iniciï entorn dels sis mesos de vida mitjançant ajudes auditives (audiòfons) i intervenció logopèdica i educativa.
