Amb un nounat a casa, durant els seus primers mesos de vida és freqüent que el dubte de si acudir a l’hospital o no us assalti. Ja sigui per un plor inconsolable, per febre, per vòmits… La recomanació general, sobretot quan són més petits, és consultar si creieu que alguna cosa no va bé en el vostre bebè.
Com detectar si el bebè està en bon estat
Hi ha alguns signes que us poden ajudar a distingir si el vostre bebè ha de rebre atenció mèdica amb urgència, o pot esperar a ser atès pel seu pediatre habitual en consulta.
Malament estat general: pal·lidesa, somnolència, apatia
El bon estat general del bebè és el criteri més valuós per a acceptar que la seva salut és bona o, almenys, no necessita ser explorat urgentment. Alguns aspectes que podeu observar són el color de la seva pell, el seguiment de la mirada i la normalitat del seu comportament i activitat.
Si noteu que el bebè està pàl·lid i sembla indiferent o apàtic, reacciona poc als estímuls, o està endormiscat i no li podeu despertar com habitualment, és necessari que el porteu a l’hospital.
La febre en el bebè
Abans dels tres mesos, la febre és motiu de consulta urgent, sempre que aquest augment de temperatura no es deu a un excés d’abric. En aquest cas, el bebè tornaria a la seva temperatura habitual (entre 36 °C i 37,4 °C) en llevar-li la roba sobrant. En menors de tres mesos, i especialment en el nounat, les infeccions poden agreujar-se de forma més ràpida. A més, existeixen complicacions relacionades amb el part que poden provocar febre en el nounat.
A partir d’aquesta edat, podeu començar a relativitzar la urgència, sobretot si la temperatura no és major de 39 °C i si l’estat general del bebè és bo.
El bebè rebutja l’aliment
El rebuig de l’aliment és especialment important en bebès petits, hi hagi o no altres símptomes associats. Existeix risc que es deshidrati ràpidament si no rep l’aliment que necessita, per la qual cosa ha de menjar amb freqüència.
En canvi, si es tracta d’un lactant de més de quatre o cinc setmanes, que es mostra despert i amb bon aspecte, però rebutja esporàdicament alguna presa o vol menys biberó durant uns dies, no hi ha motiu per a preocupar-se.
Irritabilitat o plor inconsolable
Encara que els bebès comuniquen les seves necessitats a través del plor, sense que això impliqui cap problema i per descomptat cap urgència, el plor que no es consola pot ser motiu de valoració. Especialment si el timbre és diferent a l’habitual donant sensació de dolor o, al contrari, quan és feble, semblant-se més a un gemec.
El plor inconsolable en els bebès sol diagnosticar-se com un còlic del lactant: s’inicien i finalitzen bruscament, duren més de tres hores al dia (generalment en fosquejar) i succeeixen almenys tres dies a la setmana, que no necessita atenció mèdica i disminueix per si només cap als 4 mesos d’edat.
La diarrea
La diarrea sol ser símptoma d’una infecció gastrointestinal. El problema de la diarrea és que, si es manté en el temps, pot causar deshidratació. Com més petit és el bebè o nen, més risc de deshidratació hi ha.
Heu de distingir la diarrea de les deposicions habituals en els lactants alimentats amb llet materna exclusiva. Aquestes deposicions són líquides, en ocasions explosives, d’un to groguenc, i resulten totalment normals.
Alguns signes de la deshidratació del bebè són:
- Mulla menys bolquers.
- La poca orina que fa és fosca.
- Té els llavis secs.
- En casos més greus, entre altres símptomes, el bebè presenta ulleres enfonsades i si li pessigues la pell aquesta triga a tornar al seu lloc.
Vòmits en el bebè
Els vòmits poden ser un símptoma de diferents malalties, entre les quals s’inclouen les infeccions gastrointestinals. Encara que el vòmit deshidrata menys que la diarrea, és important tenir en compte que, si són molt repetits, el bebè estarà perdent massa líquids i sals minerals. La urgència, si no presenta símptomes de deshidratació, dependrà de l’edat del bebè. Si és menor de tres mesos i vomita més de tres preses, hauríeu d’acudir a l’hospital.
A vegades podeu confondre un vòmit amb una regurgitació benigna, o amb el reflux gastroesofágico, que són comuns durant la lactància. Les principals diferències són que, després de regurgitar, el bebè no sembla sentir-se incòmode i expulsa poca quantitat de llet. A més, si és un vòmit, el contingut gàstric sortirà amb força i a vegades acompanyat d’arcades.
El bebè té dificultat per a respirar
Quan el bebè té tos o mocs, principalment, el que més preocupa és que l’afecció li impedeixi respirar correctament, per això heu d’observar el seu ritme respiratori. Si en respirar se li enfonsen les costelles, si sentiu algun so respiratori anòmal (com a xiulets), si observeu un canvi de color en la pell (es torna a un color blavós o pàl·lid) o una sensació d’ansietat en el bebè o nen, heu de consultar amb un pediatre ja que poden ser signes d’una dificultat respiratòria important.
