Les rabietas en nenes i nens petits són comportaments naturals durant el seu desenvolupament encara que resultin frustrants i desesperants per als seus cuidadors.
Aquests desbordis emocionals, coneguts també com a rebequeries o berrinches, són com una ona incontrolable de sentiments que inunda el cervell dels vostres fills. Com a adults, l’única cosa que podeu fer és oferir recursos perquè l’ona passi amb tot l’amor del món, ja que és una ona imparable i descontrolada.
Les rabietas, amb la ràbia com a emoció principal, són totalment normals. Apareixen de forma més evident al voltant dels dos anys, encara que poden iniciar-se cap als set o vuit mesos de vida i estendre”s més enllà dels dos anys.
Quines són les causes de les rabietas
Les rabietas infantils poden ser causades per causes simples com el cansament, fam o somni, però també per altres sentiments més complexos com la frustració, el disgust, la confusió o la por. A través del berrinche, el nen o nena s’està rebel·lant contra l’autoritat de l’adult i reclamant la seva individualitat.
Les funcions principals de les rabietas són:
- Els permeten diferenciar-se de l’entorn i poden començar a identificar-se com a éssers independents
- A través del plor, els crits i els cops, realitzen una descàrrega emocional.
- Alteren l’entorn per a reclamar alguna cosa, com pot ser atenció.
- Afermen la seva personalitat.
- Exploren i aprenen on estan els límits.
Com heu d’actuar davant les rabietas
No existeix una fórmula màgica que expliqui com actuar davant les rabietas. No obstant això, sí que podeu seguir uns consells que us ajudaran a no perdre el control davant aquests desbordis i al fet que tots, adults i nens, aconseguiu un aprenentatge, fins i tot dels berrinches.
- Recordar que és el seu desbordi emocional, no el vostre. Com a adults teniu eines per a gestionar les vostres emocions i és important mantenir la calma. Heu de tenir en compte que és el nen qui necessita la vostra ajuda com a exemple per a, a poc a poc, anar integrando mecanismes d’autogestió emocional.
- Posar-se al seu nivell. Ajupiu-vos o asseieu-vos davant del vostre fill per a establir contacte visual horitzontal i poder parlar-li amb assertivitat i en confiança.
- Si està molt nerviós o nerviosa, heu d’esperar que passi aquesta intensitat i no intentar raonar fins que s’hagi calmat. Podeu pactar per endavant tècniques de relaxació per a moments així, o simplement oferir-los una abraçada.
- Validar les seves emocions. Podeu usar frases com: “veig que estàs enfadada”, “veig que el que t’he dit no t’ha agradat”, “entenc que vols una altra galeta i l’àvia ha dit que no”. En definitiva, reconèixer i posar paraules a les seves emocions, generar empatia amb el que li succeeix al nen, encara que no us agradi, o com a adult us resulti incomprensible.
- Contenir les seves possibles accions nocives. És important oferir un espai segur on no puguin danyar-se o alternatives perquè puguin expressar allò que els ha disgustat i els ha generat la rabieta:
- “Si necessites cridar podem sortir fora”.
- “Això no està fet perquè ho tiris. T’ofereixo tirar coses toves (coixins, peluixos, pilotes…)”.
- “No m’agrada que peguis a altres persones, els fas mal. Pots fer-ho en aquest coixí, sofà, etc.”.
- Els límits són importants. A vegades el desbordi arriba per la falta de límits, o la rabieta adquireix dimensions que poden depassar aquests límits. No heu de cedir davant aquests episodis, si concerneix a una decisió presa prèviament. Per això és recomanable el diàleg, la participació de tota la família en la presa de decisions (en la mesura que sigui possible), arribar a acords i respectar-los.
És important entendre que el nen està en època de desenvolupament, per tant, té dificultats per a entendre el que li passa. Vosaltres i vosaltres, pares i mares, li acompanyareu en el seu moment de malestar.
