La pell durant la infància té unes característiques diferents a la dels adults, que la fan més susceptible a les irritacions i a les infeccions. Per això, és important que aprengueu com cuidar la pell del bebè de manera òptima.
En els bebès, la pell és una barrera molt més fina i delicada, podent ser fins a un 30% més prima que la pell dels nens d’altres edats. Té un pH neutre, major risc de deshidratació, més dificultat per a la termoregulació i menor producció de melanina, que la fa més vulnerable també als raigs solars.
Les erupcions cutànies, la dermatitis atòpica i els exantemas són les principals alteracions de la pell del lactant.
Erupcions cutànies en la infància
Les irritacions en la pell seran especialment freqüents en bebès i nens que de per si mateix tenen la pell més sensible o amb un fototipo baix (pells clares, que no es bronzegen i amb el cabell de color ros o pèl-roig). Davant qualsevol estímul ambiental, com el fred o la calor, a vegades el simple frec de la barba o d’una peça de roba que estreny més del normal, o el propi bolquer, pot irritar la pell del bebè. No obstant això, pot haver-hi altres causes lligades a al·lèrgia o a infeccions, que precisaran un diagnòstic del seu pediatre.
La majoria de les erupcions tindran un caràcter benigne. Una de les més prevalents, predominant en els mesos calorosos, és la sudamina. La sudamina o miliaria és una granellada que sol afectar bebès i nens menors de dos anys, que d’altra banda estan en perfecte estat de salut. Consisteix en un enrogiment de la pell i l’aparició d’uns granits de color vermellós en la cara, coll i tronc. Es produeix per una obstrucció de les glàndules sudorípares.
Per a prevenir-ho, evitareu que el bebè suï en excés, intentant no abrigar-lo massa i no utilitzar roba massa ajustada. És una alteració lleu, que no dona molèsties i que no necessita un tractament específic. De fet, és millor que eviteu l’ús de talcs o determinades cremes hidratants que encara obstrueixen més els conductes de les glàndules.
Què és la dermatitis atòpica?
Sol aparèixer entorn dels cinc mesos de vida del bebè, té un component hereditari i es manifesta amb lesions en la pell que provoca inflor, enrogiment i picor. Habitualment es presenten en la cara, el cuir cabellut, les orelles i les mans. A més, la resta de pell sol estar seca, amb descamació i irritació. Si detecteu algun d’aquests símptomes amb caràcter persistent o recurrent, és important que acudiu al pediatre.
Remedios i tractaments per a alleujar i cuidar la pell atòpica del vostre bebè
Quant al tractament per a la dermatitis atòpica en el bebè, serà fonamental la hidratació adequada de la pell, reduir la durada del bany, evitar la sudoració excessiva i les temperatures extremes. A més, a vegades serà necessari l’ús de corticoides tòpics receptats pel pediatre, dirigits a reduir les lesions que causen picor, i prevenir complicacions. Fins i tot amb el degut tractament, pot ser complicat aconseguir un control òptim dels símptomes.
Què és un exantema
Un exantema en el bebè és una erupció de la pell, de color vermellós i amb una distribució peculiar en funció de la causa. Sol anar acompanyada de febre i altres símptomes, i constitueix la manifestació d’un gran nombre d’infeccions molt típiques de la infància. A aquests casos que es manifesten amb un exantema, els i les pediatres les coneixen com a malalties exantemàtiques.
Tipus més freqüents i com actuar en cada cas
La majoria de les malalties exantemàtiques són causades per virus, no precisen més que el tractament dels símptomes, però són contagioses durant diversos dies pel que heu de prevenir el contacte amb altres nens o adults de risc. Alguns dels exantemas vírics més freqüents són el xarampió, la varicel·la, la rubèola, l’exantema sobtat o roséola infantil, la malaltia boca-rajo-peu o l’eritema infecciós.
Cadascuna d’aquestes malalties manifesta graus variables de febre i un exantema que segueix una distribució o té un tipus particular de lesions. A vegades s’acompanya d’altres símptomes respiratoris o digestius. Per exemple, l’exantema de la varicel·la comença com unes pápulas amb líquid en el seu interior i després evolucionen a crosta, a més és molt característic la picor. L’exantema que acompanya a la malaltia boca-rajo-peu té unes certes similituds amb el de la varicel·la, però té una distribució característica al voltant de la boca, a les mans i als peus.
Uns altres exantemas, com l’escarlatina, són causats per bacteris i precisen a més tractament antibiòtic. Serà l’o la pediatra qui s’encarregui de diagnosticar la malaltia exantemàtica, recomanar el tractament més adequat, determinar el temps de contagi i aïllament i vigilar les complicacions.
