Encara que el plor del bebè és una forma de comunicació normal, és un dels aspectes que més preocupen com a futurs pares i mares. Certament, no sempre és fàcil esbrinar la causa del plor del bebè ni com consolar-li; però en la pràctica és un assumpte menys complicat del que sol semblar per endavant.
Tot el que necessites saber sobre el plor dels nounats
Un bebè petit té poques estratègies a part del plor per a comunicar-se. És un mecanisme de defensa davant els perills i una manera de cobrir les seves necessitats. Quan el bebè nounat plora, és perquè vol comunicar-se amb vosaltres. Els motius del plor poden ser normalment:
- Ajuda: quan té gana, està mullat o incòmode, o necessita companyia.
- Queixa: per algun tipus de dolor, però també per excés de soroll o d’estimulació.
- Alleujament: per a alliberar les tensions que ha anat acumulant al llarg del dia.
El plor és una cosa normal i imprescindible en els bebès. El bebè de dos o tres mesos plora molt més com a part del seu procés d’adaptació a la vida fora de l’úter, però això no significa que no ho estigueu cuidant bé. Conforme va creixent, el bebè va entenent les diferents rutines i incorporant altres estratègies de comunicació a part del plor.
A partir aproximadament de l’any d”edat, el bebè pot plorar quan necessita alguna cosa però cada vegada serà més evident el perquè, i deixarà de plorar per coses que sí que li feien plorar quan era més petit.
Per què ploren els bebès? Les raons més comunes
A més del plor del bebè causat per malaltia o dolor, que habitualment s’acompanya d’altres signes d’alarma, les causes habituals de plor en el bebè són: fam, fred o calor, incomoditat, bolquers mullats o bruts, somni, solitud, avorriment, excés d’estímul, soroll o tensió.
Com actuar quan el bebè no para de plorar?
No sempre és fàcil reconèixer els motius pels quals el bebè plora i en moltes ocasions, en estar desbordats, us pot semblar un plor incontrolable o fins i tot sentir que el bebè plora tot el dia. No obstant això, amb el temps i posant en pràctica els següents consells, anireu aprenent a reconèixer el seu plor i atendre les seves necessitats.
- Sempre cal atendre-ho aviat:
El plor del nounat o el bebè sempre respon a una necessitat, física o psicològica, que heu de procurar satisfer al més aviat possible. No és recomanable deixar-li plorar sense consolar-li.
- Necessitats bàsiques:
Intenteu esbrinar quin és el motiu del plor del bebè i solucioneu-lo. Si té gana, doneu-li menjar. Si està brut, canvieu-li. Si simplement vol contacte, agafeu-li. Si té son, cal facilitar que s’adormi.
- En braços:
Els bebès necessiten estar en braços perquè el seu desenvolupament psicomotor i emocional es realitzi de manera correcta.
És un error no agafar al bebè en braços per por de que es mal acostumi. Donar-li atenció i afecte quan ho necessita no és un mal costum.
- Descartar dolor i malaltia:
El plor d’un bebè al qual li fa mal alguna cosa sol ser amb un altre timbre, que clarament us alerta que alguna cosa, a part del que és més habitual, està ocorrent. Pot ser que la roba li oprimeix, que té febre, dolor…
És recomanable treure-li la roba i avaluar si alguna cosa us crida l’atenció i valorar la presència d’altres signes i símptomes (mal color de pell, vòmits i diarrees, febre, lesions en la pell, dificultat per a respirar, etc).
- A la recerca del mètode que us serveixi per a calmar-li:
Com a família, acabareu coneixent al vostre bebè i sabent com actuar per a consolar-li. El contacte físic, el moviment, l’ús del xumet o el pit per a la succió no nutritiva, una cançó o parlar-li d’una manera assossegada, poden ser opcions que funcionen. Com a progenitors i cuidadors acabareu sabent què li funciona millor.
- Amb calma:
El plor del bebè, especialment si és molt petit, està dissenyat perquè els adults reaccionin per a cobrir les necessitats que originen el plor. És pràcticament impossible no atendre”l.
Consolar a un bebè i que continuï plorant pot resultar molt frustrant per als adults, especialment en dies en què esteu cansats o amb altres preocupacions. La incertesa de no saber què li passa al bebè també és un motiu d’estrès parental.
D”altra banda, els bebès i nens petits tenen la capacitat de captar un ambient tibant o estressat, de manera que és fàcil que el plor us generi angoixa i, aquesta mateixa angoixa, li generi més plor al bebè.
Si us sentiu desbordats, demaneu ajuda, perquè una altra persona s’ocupi del bebè. En aquest sentit, és important poder disposar d’ajuda i saber demanar-la i gaudir-la sense complexos de cap mena.
